I és camí incert cada matí, n’és cada vida!

Avui, 7 d’abril és el 125è aniversari del naixement d’Eduard Toldrà.  Celebrem la seva gran música amb la Cançó incerta, amb text de Josep Carner, i preguntant-nos de nou, aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena!

– Gravació al Festival de Pasqua de Cervera de 2018

Vídeo – Sant Cugat

 

Cançó incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: vine, vine!
Però: no passis! –diu un vel
de teranyina.

Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
És un recer per adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi tan fi,
qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient
acull a l’hoste?
Qui sap si mor sobtadament
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest camí
a què em convida!
I és camí incert cada matí,
n’és cada vida!

Josep Carner

 

Joan Fibla

Avui, 5 d’abril de 2020, és un dia molt trist per tots els membres de Cantiga. La malaltia COVID-19 s’ha emportat un dels nostres baixos: en Joan Fibla, posant nom a una de les moltes xifres que cada dia ens arriben asèpticament.

Des de la coral volem donar les condolences a tota la seva família. Una abraçada ben sentida a la nostra Laia i una altra a tots els que heu estimat en Joan i compartiu aquest dol.

Sempre et portarem en el nostre cor.

 

 

Dia internacional de la dona 2020

En el marc del dia internacional de la dona 2020 us informem de l’estrena de la nova producció de la coral Cantiga, Música silenciada, música coral de dones compositores, que serà el dia 26 de març a les 8 del vespre, al teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en un concert a benefici del Casal dels Infants.

Entrades

Mariona Ardèvol

Ahir, 1 de març ens va deixar la Mariona Ardévol. La Mariona va formar part de la Coral Cantiga des de l’any 1990, on va cantar com a contralt durant deu anys i on també va desenvolupar tasques de secretaria i coordinació fins a l’any 2014. Recordem d’ella la seva dedicació i compromís, i el seu bon humor que sabia transmetre als que estàvem al seu voltant i que la feia una persona estimada.
En nom de tots els membres de la Coral Cantiga volem expressar el més sentit condol i enviem una abraçada a la seva família.

 

La Mariona, al centre de la imatge a Loughborough, l'any 1993,

 

Banda a la vista!

Els propers 23 i 24 de febrer serem a l’Auditori de Barcelona, en una nova trobada amb la Banda Municipal de Barcelona, conjuntament amb la coral Sant Jordi i  la coral juvenil dels Lluïsos de Gràcia, la coral Sinera.

Amb la direcció del nou director de la formació municipal, José R. Pascual-Vilaplana interpretarem de nou la arxiconeguda cantata de Carl Orff, Carmina Burana, amb la participació dels solistes Ulrike Haller, Jordi Domènech i Toni Marsol.

No us ho perdeu!!

+ info / entrades

 

 

NOVETATS!!

Les dues darreres presidentes de la coral Cantiga, Sílvia Mondón i Carme Kovacs.

Després de més de sis anys de Presidència, la Sílvia Mondon i Vehils (primera presidenta de la història de la coral) va passar el relleu, el proppassat mes d’octubre, a la Carme Kovács i Pané. Malauradament, la Carme ha hagut de renunciar al càrrec per motius personals. La rellevarà  la Maite Pueyo i Vigatà, que fins fa ben poc s’ocupava de les feines de gestió de la coral.

Agraïm ben sincerament la feina (molta!) feta per la Sílvia. També li hem d’agrair la bona disposició a la Carme, encara que hagi estat una presidència molt breu. I, com no pot ser d’altra manera, donem la benvinguda a la Maite!

D’altra banda, en la passada assemblea del dia 27 de gener, el nostre director, en Josep Prats i Lladó, ens va comunicar el seu desig de jubilar-se d’aquí a un any i mig, el novembre del 2021, coincidint amb la celebració del 60è aniversari de Cantiga i del 40è des que n’és director. L’equip tècnic també va proposar als cantaires com a nova directora de la coral la Montse Meneses i Sendrós, persona amb una contrastada trajectòria musical i excantaire de Cantiga. La proposta es va acceptar per unanimitat.

Vénen, doncs, temps de canvis, que encarem amb una barreja de tristesa pel qui ens deixa i alegria per la qui ens conduirà els propers anys.

Concert de Nadal 219

 

ENTRADES

 

MAGNIFICAT

El Magnificat, també anomenat Càntic de Maria, procedeix del Nou Testament (Lluc 1: 46-55) i és un antífona o himne de lloança de Maria –mare de Jesús– a Déu, després de rebre la visita de l’àngel Gabriel en què li anuncia que ha estat escollida per a ser la Mare del Messies. S’anomena així per la primera paraula de la seva primera línia en llatí: Magnificat anima mea Dominum (“La meva ànima magnifica el Senyor”). Normalment es recita o canta de forma antifonal (dialogada entre dos cors) en el que coneixem en la tradició cristiana com les Vespres (Litúrgia de les hores) i és, de fet, una exaltació del poder de Déu.

Tant pel seu contingut com per l’evident to poètic del text –i també pel fet d’estar inclòs a la pregària diària d’esglésies i monestirs– ha estat musicat des del segle xv per centenars de compositors: efectivament, autors com Tallis, Victoria, Lassus, Vivaldi, Mozart, Schubert, Mendelssohn… i un nombre immens d’autors que arriba fins als nostres dies han compost obres extraordinàriament boniques amb el text d’aquest himne de naturalesa fonamentalment nadalenca.

D’aquestes partitures, una de les més sublims és el Magníficat BWV 243 de J. S. Bach, que és una de les poques obres vocals de Bach en què l’autor utilitza el llatí. El compositor en va escriure una primera versió per ser cantada a Leipzig durant els serveis litúrgics de Nadal del 1723, i en féu una segona versió per a la festa de la visitació de Maria el juliol del 1733.

En el programa del concert aquesta gran obra estarà acompanyada pel Concerto Grosso “per la notte di natale”, d’Arcangello Corelli, sense dubte una de les obres orquestrals més aconseguides del violinista italià, i per tres conegudes nadales tradicionals catalanes arranjades per un dels compositors catalans actuals més populars: Albert Guinovart.

Estem segurs que el públic podrà gaudir escoltant aquest concert nadalenc tant com nosaltres hem gaudit preparant-lo: Bon Nadal a tothom!!!

Josep Prats

 

 

 

Rèquiem K. 626 W.A. Mozart

Una de les obres més populars del compositor austríac (i probablement de tot el repertori simfònic acadèmic) és el seu aclamat Rèquiem, una obra que ha esdevingut mitològica. A la seva immensa qualitat artística s’hi han afegit les circumstàncies del seu misteriós origen i el seu dramàtic desenllaç.
A banda de guions cinematogràfics, efectivament Mozart mai va saber qui li encarregava la Missa de Difunts, a través del misteriós ( llegir-ne +)

EL MESSIES PARTICIPATIU 2018

Presentació

El Barroc s’inicià en un moment de crisi econòmica, política, social, religiosa i cultural.
Europa perdé la vitalitat i la confiança que caracteritzaren el Renaixement: l’optimisme
renaixentista, la seguretat que el món pot ser conegut, controlat i mesurat, s’esfondrà i
donà pas al dubte, al somni i a l’angoixa. La història, sempre és recurrent.
En aquest context Handel va compondre Messiah, que va ser estrenat en el Neale’s
Music Hall de Dublin el 13 d’abril de 1742, amb 26 nois i 5 veus masculines, a benefici
dels presos de la ciutat.
Avui, aquí, un cor una mica més gran. Una tradició de participació col.lectiva que comença a l’Anglaterra i que nosaltres incorporem l’any 1995. Però Catalunya canta des que la Revolució francesa impulsa el cant col.lectiu. Catalunya canta des de sempre.
És una forma natural de relació social, una forma de participar activament en el millor
partit polític tenim a l’abast: la música. Activisme de primer ordre, com també ho és el
teatre, el debat literari, l’esport o l’assistència a la gent que ho necessita.
Nosaltres ens hem aplegat per cantar el Messies. Quina manera més poètica, més
espiritual, més entranyable, de manifestar la nostra solidaritat amb els nostres representants legítims, empresonats i exiliats per defensar el dret a l’autodeterminació,
el dret a parlar-ne…! El dret a la llibertat, simplement.
Avui fem un pas endavant en el nostre compromís com a poble, com a nació, cantant un himne que ja és universal, més enllà de creences, llengües, o ètnies. El concert  d’avui aplega gent de procedències molt diverses, de ideologies diverses, però el motor és català, autènticament català. Potser per això algunes es o as del text anglès seran
massa obertes. Però el respecte al text arribarà tan lluny com arribi el respecte a la
música i a les persones.
Haver compartit aquesta experiència, gràcies a uns texts de significació universal, més
enllà de creences, ho repeteixo, i gràcies a la creació sublim de Handel, és un regal que no té preu. Però si algú amb capacitat econòmica un dia va fer-ho possible, i cal agrair-ho, també un dia va decidir deixar-ho de fer. Estava en el seu dret. El que no sabia és que aquest Messies no era seu, era de tothom. I avui aquest Messies tornarà a la vida gràcies a un grup de cantaires que amb una determinació i una audàcia excepcionals, i sense un duro a la butxaca, han obtingut d’institucions i empreses privades l’ajut necessari. Han fet seves, segur que inconscientment, les paraules de Sant Pau als Corintis: “Si per l’home ha vingut la mort, també per l’home ha vingut la resurrecció dels morts: efectivament, així com en Adam tothom mor, així mateix en Crist tothom reviurà”

Edmon Colomer
L’Auditori de Barcelona
27 de desembre de 2018