Comunicat d’Edmon Colomer

El meu nom complet és Edmon Colomer i Soler.
Avui vaig a votar.
Molta gent hem dedicat els millors anys de la nostra vida a treballar, des de Madrid o des de Catalunya, per Espanya, per l’educació i per la cultura dels nostres conciutadans. Hem intentat canviar esquemes caducs, anacrònics, ineficients. Ho hem encertat o ens hem equivocat, tant se val. Hem estat lleials a un estat i ens hem sentit germans de tots els pobles d’Espanya.
Avui una colla de pocavergonyes indecents, incultes, i depredadors, ens volen donar lliçons de convivència. Són els administradors del nostre patrimoni, del de tots nosaltres. S’identifiquen amb les sigles PP. Si d’una banda han saquejat les arques que hem construït amb els nostres impostos, de l’altra han fet el possible per destruir la nostra convivència. No ho han aconseguit. A Catalunya no hi ha cap fractura. Hi ha una saludable diversitat d’opinions i de formes de viure que tenen la llengua catalana com a vehicle oficial de comunicació. El català és la llengua de Catalunya, rica en les varietats dialectals. Tant a Catalunya com al Pais Valencià, com a la Franja, o com a les Balears, conviuen amb el castellà amb normalitat absoluta. El seu despreci envers una llengua que no és la seva s’ha manifestat reiteradament. Amb insults, mentides, difamacions i una dosi considerable de prepotència han menystingut la contribució catalana al creixement de tota Espanya. L’administració dels recursos provinents d’un col·lectiu que representa el 21% del PIB ha estat i és altament arbitrària. Si volen xifres i dades objectives, consultin a López Casasnovas, Andreu Mas-Collell, Elisenda Paluzie o Xavier Sala Martin. Els catalans hem fet propostes, hem reclamat drets, i canvis substancials en el nostre finançament. Hem exigit respecte per la nostra llengua. La resposta mai no arriba i em temo que mai no arribarà. Són dècades, segles de voluntat centralitzadora i d’intents de genocidi lingüístic. No ho han aconseguit. No poden. Són tan primaris com previsibles. Tanmateix tenen sort. Compten amb la complicitat dels qui aparenten estar a la seva esquerra. Responen a sigles diverses, les del PSOE a l’estat i el PSC a Catalunya, entre d’altres. Un teixit de complicitats per no deixar escapar la font dels seus ingressos. Aquest és el pobre i vergonyós leitmotif del seu programa polític.
No es tracta de redactar un llistat de greuges sinó de posar en evidència el profund abisme polític, no humà (que quedi clar) que hi ha entre Catalunya i Espanya. Prou, hem dit molts, moltíssims. Ho hem expressat de forma contundent però pacífica. És temps de canvi. Espanya no és el nostre referent. No és la nostra nació. La llei espanyola no ens val. La seva Constitució tampoc. Els qui les representen ens han enganyat. Que, quants som els qui compartim aquesta tesi? Avui ho sabrem.
Signa el fundador i director de la Joven Orquesta Nacional de España.
Dono permís per difondre aquest missatge.

https://www.facebook.com/ramoneliasluthier/videos/10212675188065949/