El proper diumenge 25 d’abril de 2021 la coral Cantiga participarà en el concert principal de l’any Gerhard al Palau de la Música. Dirigits per Edmon Colomer cantarem conjuntament amb el Cor de Cambra de l’Auditori “Enric Granados” de Lleida, i amb la Camerata Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, la cantata de Robert Gerhard, L’Alta Naixença del Rei En Jaume amb text de Josep Carner. Intervindran com a solistes, Sara Blanch, soprano i Joan Cabero, tenor.

Completa el programa l’obra Aeternam de Bernat Vivancos i el concert per a violí i orquestra “a la memòria d’un àngel” d’Alban Berg.

Robert Gerhard sota l’impuls de Carner  Ressenya al Núvol, el digital de cultura

Si les circumstàncies ho permeten, passat Setmana Santa, tornarem a l’escenari, amb la producció Música silenciada. És la producció que estàvem preparant ara fa un any i que degut a la pandèmia no vàrem poder estrenar. Després d’un segon intent el novembre passat, sembla que a la tercera serà la vençuda: serà a la sala Oriol Martorell de l’Auditori  de Barcelona, el proper dissabte 10 d’abril a 2/4 de 7 de la tarda.

El programa que presentarem està dedicat a música vocal escrita per compositores. Cantarem dirigits per Eva Martínez, i acompanyats de la solista Mariona Llobera, ( mezzosoprano ), de la pianista Mercè Sanchís, i de la recitant Agnès Prats.

Les entrades ja són a la venda al web de l’Auditori. 

+info

Dilluns 9 de novembre, l’Edmon Colomer ens va oferir (per videoconferència) una xerrada per parlar-nos de la cantata ‘L’alta naixença del rei en Jaume’ de Robert Gerhard, amb text d’en Josep Carner.

La coral Cantiga, conjuntament amb el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, cantarem aquesta obra, dirigits pel mestre Edmon Colomer, la propera primavera (si la COVID-19 ens ho permet…). Està previst d’oferir-la al Palau de la Música, al Centre Cultural de Valls, a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i al Teatre-Auditori de Granollers.

Va ser molt interessant conèixer detalls de l’obra, tant pel que fa al text que va escriure en Carner com als detalls de la música que hi va posar  Gerhard. No cal dir que, gràcies als nous coneixements que ara en tenim, entomarem l’estudi d’aquesta obra amb una perspectiva nova i força engrescadora.

No ens hauríem imaginat mai que faríem assajos i reunions online. Si la situació ja està prou enrarida per les circumstàncies anòmales i complicades, a més a la coral hem rebut un cop molt dur: el maleït virus s’ha endut el nostre estimat Joan. Seguir endavant serà el nostre millor homenatge.

Malgrat tot, continuem assajant. Quan tot això s’acabi ens espera una agenda carregada de concerts, així que no ens podem aturar. L’allargament del confinament ens obliga a fer-ho virtualment. Assagem per cordes, és a dir, agrupats en sopranos, contralts, tenors i baixos, dos cops per setmana.

Els primers dies se’ns feia molt estrany cantar per videoconferència, cadascú des de casa seva. La màgia d’assajar en versió clàssica –diguem-ne així–, de sentir les vibracions de la música a la pell, de les mirades còmplices amb els companys o del compartir el goig de cantar quedaven estroncades per l’obstacle que suposa una pantalla massa freda. Però seguim, i no defallim, perquè tenim projectes que ens il·lusionen i moltes ganes de cantar!

Compartim amb vosaltres aquest enregistrament confinat de la coral Sinera.

Bona diada de Sant Jordi!

Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort i
jo no hauré mort. Faré vacances!
Si no és molèstia per als bons amics, en una
capsa de cartró fiqueu la pols d’un servidor, i el
millor llibre de poemes d’aquell poeta que cregueu.
Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble. I allà on comença el barranc del Cinc, prop d’un romer al meu costat, deixeu-me allà.
Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble

(Fragment de «Les meves vacances», 1974)
Ovidi Montllor
(Alcoi, 1942 – Barcelona, 1995)

Avui, 7 d’abril és el 125è aniversari del naixement d’Eduard Toldrà.  Celebrem la seva gran música amb la Cançó incerta, amb text de Josep Carner, i preguntant-nos de nou, aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena!

– Gravació al Festival de Pasqua de Cervera de 2018

Vídeo – Sant Cugat

Cançó incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: vine, vine!
Però: no passis! –diu un vel
de teranyina.

Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
És un recer per adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi tan fi,
qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient
acull a l’hoste?
Qui sap si mor sobtadament
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest camí
a què em convida!
I és camí incert cada matí,
n’és cada vida!

Josep Carner