Banda a la vista!

Els propers 23 i 24 de febrer serem a l’Auditori de Barcelona, en una nova trobada amb la Banda Municipal de Barcelona, conjuntament amb la coral Sant Jordi i  la coral juvenil dels Lluïsos de Gràcia, la coral Sinera.

Amb la direcció del nou director de la formació municipal, José R. Pascual-Vilaplana interpretarem de nou la arxiconeguda cantata de Carl Orff, Carmina Burana, amb la participació dels solistes Ulrike Haller, Jordi Domènech i Toni Marsol.

No us ho perdeu!!

+ info / entrades

 

 

NOVETATS!!

Les dues darreres presidentes de la coral Cantiga, Sílvia Mondón i Carme Kovacs.

Després de més de sis anys de Presidència, la Sílvia Mondon i Vehils (primera presidenta de la història de la coral) va passar el relleu, el proppassat mes d’octubre, a la Carme Kovács i Pané. Malauradament, la Carme ha hagut de renunciar al càrrec per motius personals. La rellevarà  la Maite Pueyo i Vigatà, que fins fa ben poc s’ocupava de les feines de gestió de la coral.

Agraïm ben sincerament la feina (molta!) feta per la Sílvia. També li hem d’agrair la bona disposició a la Carme, encara que hagi estat una presidència molt breu. I, com no pot ser d’altra manera, donem la benvinguda a la Maite!

D’altra banda, en la passada assemblea del dia 27 de gener, el nostre director, en Josep Prats i Lladó, ens va comunicar el seu desig de jubilar-se d’aquí a un any i mig, el novembre del 2021, coincidint amb la celebració del 60è aniversari de Cantiga i del 40è des que n’és director. L’equip tècnic també va proposar als cantaires com a nova directora de la coral la Montse Meneses i Sendrós, persona amb una contrastada trajectòria musical i excantaire de Cantiga. La proposta es va acceptar per unanimitat.

Vénen, doncs, temps de canvis, que encarem amb una barreja de tristesa pel qui ens deixa i alegria per la qui ens conduirà els propers anys.

Concert de Nadal 219

 

ENTRADES

 

MAGNIFICAT

El Magnificat, també anomenat Càntic de Maria, procedeix del Nou Testament (Lluc 1: 46-55) i és un antífona o himne de lloança de Maria –mare de Jesús– a Déu, després de rebre la visita de l’àngel Gabriel en què li anuncia que ha estat escollida per a ser la Mare del Messies. S’anomena així per la primera paraula de la seva primera línia en llatí: Magnificat anima mea Dominum (“La meva ànima magnifica el Senyor”). Normalment es recita o canta de forma antifonal (dialogada entre dos cors) en el que coneixem en la tradició cristiana com les Vespres (Litúrgia de les hores) i és, de fet, una exaltació del poder de Déu.

Tant pel seu contingut com per l’evident to poètic del text –i també pel fet d’estar inclòs a la pregària diària d’esglésies i monestirs– ha estat musicat des del segle xv per centenars de compositors: efectivament, autors com Tallis, Victoria, Lassus, Vivaldi, Mozart, Schubert, Mendelssohn… i un nombre immens d’autors que arriba fins als nostres dies han compost obres extraordinàriament boniques amb el text d’aquest himne de naturalesa fonamentalment nadalenca.

D’aquestes partitures, una de les més sublims és el Magníficat BWV 243 de J. S. Bach, que és una de les poques obres vocals de Bach en què l’autor utilitza el llatí. El compositor en va escriure una primera versió per ser cantada a Leipzig durant els serveis litúrgics de Nadal del 1723, i en féu una segona versió per a la festa de la visitació de Maria el juliol del 1733.

En el programa del concert aquesta gran obra estarà acompanyada pel Concerto Grosso “per la notte di natale”, d’Arcangello Corelli, sense dubte una de les obres orquestrals més aconseguides del violinista italià, i per tres conegudes nadales tradicionals catalanes arranjades per un dels compositors catalans actuals més populars: Albert Guinovart.

Estem segurs que el públic podrà gaudir escoltant aquest concert nadalenc tant com nosaltres hem gaudit preparant-lo: Bon Nadal a tothom!!!

Josep Prats

 

 

 

Rèquiem K. 626 W.A. Mozart

Una de les obres més populars del compositor austríac (i probablement de tot el repertori simfònic acadèmic) és el seu aclamat Rèquiem, una obra que ha esdevingut mitològica. A la seva immensa qualitat artística s’hi han afegit les circumstàncies del seu misteriós origen i el seu dramàtic desenllaç.
A banda de guions cinematogràfics, efectivament Mozart mai va saber qui li encarregava la Missa de Difunts, a través del misteriós ( llegir-ne +)

Salvador Mas Salvador

El passat dia 30 de juny de 2018 acomiadàvem al Tanatori de les Corts de Barcelona a  Salvador Mas Salvador, membre fundador de la coral Cantiga, del qual en va ser també tresorer durant anys.

En aquesta foto de 22 de maig de 1972 al Palau de la Música, és el segon tenor de la segona fila.

Volem compartir amb vosaltres un petit escrit fet per un dels seus sis fills, en Josep Mas, membre actual de la coral Cantiga.

El pare va néixer a Barcelona el 5 de novembre de 1924 i va morir el 28 de juny de 2018 amb 93 anys.
El seu pare era forner i la seva mare era la qui venia el pa. El forn era a Barcelona, a la baixada de Santa Clara davant mateix de la plaça del Rei. Tenia records molt profunds sobre els fets d’octubre de 1934 a Barcelona, atesa la proximitat de casa seva al Palau de la Generalitat. També en tenia molts de tot el temps de la guerra civil, amb moltes anècdotes sobre el fet de poder repartir pa en moments de tanta escassetat.
A mitjans dels anys quaranta la família es va traslladar al carrer Verdi i en aquell moment devia ser quan el pare es va fer soci de Lluïsos. Amb els anys va ser secretari del Consell Directiu en una de les presidències del Tato Hosta.
Es va casar l’any 1950 amb la meva mare, la Josefina Conde, i varen tenir sis fills, cinc dels quals hem cantat a Cantiga.
En algun moment dels anys 50, a Lluïsos es va crear un cor que només era d’homes atès que les dones encara no en podien ser sòcies. El cor el dirigia el mestre López Esparbé.
Als anys 60, amb el canvi de costums i reglaments interns, en Leo Massó va buscar gent per fer un cor mixt a Lluïsos. Va ser la Cantiga i, des del primer dia, el pare en va ser un dels membres fundadors i tresorer.
Hi va cantar fins a principis dels anys 80, però hi va continuar col·laborant -formant part del Senat i portant-ne els comptes- durant uns quants anys més.
Una de les últimes gestions que hi va fer va ser contactar amb l’Edmon Colomer perquè agafés la direcció de la coral en el moment en què va plegar l’Oriol Ponsa.

Pep Mas i Conde
juliol 2018

Concert a benefici de la fundació nou Xamfrà

[:ca]

El proper diumenge, 10 de juny, estrenem el repertori dedicat a l’Impressionisme, en un concert a benefici de la fundació nou Xamfrà de Sant Feliu de Llobregat.

Serà a l’Auditori del Palau Falguera a les 7 del vespre, i comptarem amb la col·laboració de la contralt Elisenda Arquimbau, del pianista Víctor Valls, i ens dirigirà el nostre director, Josep Prats.

Podeu trobar més informació sobre la producció en el següent enllaç.

 

[:]